NOTÍCES
En aquesta pàgina trobaràs un compendi d’aparicions destacades de *DSAS en els mitjans. En l’apartat Hemeroteca trobaràs un compendi més exhaustiu d’altres aparicions en els mitjans, així com altres notícies d’interès.
Los supervivientes del suicidio. Crecen los suicidios en Espanya.
En el aumento de los intentos de suicidio la prevención es fundamental. Testigos de supervivientes de Carlos Soto y Cecília Borrás: sensación soledad. Hay que hablar con naturalidad sobre el suicidio: “Es importante reconocer perder el miedo de habla, sin tabúes, la experiencia vivida y visibilizar la necesidad de la prevención del suicidio”.
Enllaç aquí.
Barcelona crea un teléfono de prevención del suicidio: 900.92.55.55
Presentación del nuevo Teléfono de Prevención del Suicidio impulsado por el Ayuntamiento de BCN y la Fundación Ayuda y Esperança.
“La gente no quiere la muerte. Quiere salir del sufrimiento, y la muerte los parece el camino más fácil”, ha subrayado Esperança Esteve, que ha afirmado que la preparación de las personas que atenderán el teléfono es clave: los que lo harán tienen una experiencia de como mínimo 60 horas en el teléfono de la Esperanza y una formación previa. Cecília Borràs ha asegurado que el servicio telefónico puede ser “una ayuda esencial, una puerta de esperanza, porque el que llega al suicidio piensa que es la última puerta”.
Enllaç aquí.
Los jovenes de 18 a 29 años: los usuarios más habituales del teléfono de prevención del suicidio.
Valoración del Teléfono de Prevención del Suicidio de Barcelona en sus primeros 3 meses, impulsado por el Ayuntamiento de BCN: Intrevienen Sergi García de la Fundación Ayuda y Esperança y Cecilia Borrás de la DSAS: “Con una media de seis llamadas en el día en su primer mes de funcionamiento, los usuarios que más lo han utilizado son jóvenes de entre 18 y 29 años. “Estamos estudiando qué es la motivación que hace que esta sea la franja de edad que más nos truca. Las personas jóvenes que nos trucan tienen mucha ansiedad y una casuística problemática ancha: en el ámbito familiar, relacional y laboral”, explica Sergi García, psicólogo y coordinador de este servicio”.
A Cadena Ser aquí.
Que el suicidio deje de ser un tabú.
Reportaje con Rosa García (testigo de superación de un intento de suicidio), voluntarios del Teléfono de Prevención del Suicidio, ACPS, Unidad de Crisis y Anna Lara de la DSAS.
El suicidio es la primera causa de muerte en Barcelona en hombres de entre 15 y 44 años. Y la segunda causa entre las mujeres, el testigo de personas que han sufrido esta experiencia es una necesidad para concienciar socilamente de este problema de salud. “Cualquier persona puede verse atrapada en algún momento de su vida…”.
Medidas para evitar suicidios en el metro.
Entrevista con CCOO Metro para hablar de los protocolos para los suicidios en el metro. Evitan nombrarlos y se llaman “causas ajenas a TMB”. Se llama a la DSAS cuando dice “romper el silencio es una manera de prevenir los suicidios”.
Encuentro gracias a un medio de comunicación beteve, para tratar y hablar de un tema de vital importancia en una ciudad. Gracias por hacerlo posible.
Enllaç aquí.
Jornada reivindicativa por la prevención contra el suicidio en el Congreso de los Diputados.
El pasado 8 de noviembre de 2017, el diputado Íñigo Alli presentó en la Comisión de Sanidad y Servicios Sociales una Proposición No de Ley exigiendo al Gobierno de España un Plan Nacional contra el Suicidio en España. Debía desarrollarse en el plazo de seis meses desde su aprobación de modo coordinado con todas las CCAA.
El texto presentado por el diputado navarro, fue enmendado por los Grupos Socialista y C´s, y aprobado unánimemente por todos los grupos parlamentarios del Congreso.
Año y tres meses después, no ha habido ningún avance efectivo ante esta iniciativa legislativa. Por este motivo, el 22 de febrero de 2019, se organizó una jornada reivindicativa en el Congreso con profesionales de Salud Mental, profesionales de emergencias, organizaciones sociales y familiares.
Intervención de Cecilia Borrás y otros supervivientes en Mesa Redonda, en La Jornada Reivindicativa de Prevención en el Suicidio en el Congreso de los Diputados-Madrid.
Resumen de la Jornada en este enlace de RTVE aquí.
Presentación de la 1ª Guía “Encarem el suïcidi juvenil” del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya: prevención y acompañamiento al duelo por suicidio para jóvenes.
Presentación de la Guia “Encarem el suïcidi Juvenil” Cecília Borrás, Carles Alastuey (como a moderador y portavoz de la DSAS).
Entrevista a Miembros de Consell Nacional de la Joventut i Carles Alastuey de la DSAS a Ràdio Rubi aquí.
Suicidio, hay que hablar de él, romper tabúes, ayudar a las familias.
Carles Alastuey, portavoz de la DSAS, habla sobre prevención en La Jornada Reivindicativa de Prevención al Suicidio en el Congreso de los Diputados-Madrid.
Enlace aquí.
Suicidio la muerte que no queremos ver.
Entrevista a varios supervivientes de ideación suicida y de familiares, así como a psicólogos. entre los supervivientes: Cecilia, Anna y María de la DSAS.
Enlace aquí.
Jornada de Salud Mental dedicada a la prevención del Suicidio en el Ministerio de Salud.
Con motivo del Día Mundial de la Prevención del Suicidio en la sede del Ministerio de Sanidad , la titular de Sanidad al suicidio y las conductas suicidas, la Ministra Carcedo instó a “romper el silencio para que el suicidio deje de ser un problema oculto”. “Debemos traerlo al ámbito público y tratarlo como lo que es un grave problema de salud pública”.os pacientes fueron los protagonistas con una charla en la que intervinieron Nel González Zapico por parte de la Confederación Salud Mental España y Cecilia Borràs como representante de Después del Suicidio-Asociación de Supervivientes (DSAS).
Enlace aquí.
Darrere d’una mort per suïcidi hi ha un mínim de sis persones de l’entorn amb patiment psicològic que necessitaran acompanyament.
“El moment crític és quan recordes el dia de l’aniversari de la mort. El recordem com una pel·lícula en què no vàrem fer coses diferents per poder-ho evitar. Volem que es recordin els nostres familiars per com van viure, no per la seva manera de morir”. Cecilia Borràs, presidenta de la DSAS.
A Catalunya el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves de 15 i 29 anys, davant dels accidents de trànsit: “Qualsevol persona pot passar per un moment tan difícil de la seva vida que cregui que l’única solució és morir. Un desallotjament de casa, la pèrdua de la feina, un trencament traumàtic de parella poden ser els desencadenants d’una conducta suïcida. Cal un pla nacional de prevenció del suïcidi” Carles Alastuey, Coordinador Grups de Suport de la DSAS.
Veure les entrevistes aquí.
Carles Alastuey, el portaveu i secretari de l’associació Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), «Orientar als mitjans a l’hora d’informar sobre aquest tema fugir del sensacionalisme i la morbositat. No informar d’això com si fos un producte a vendre». «Imagina’t si fos un familiar teu, com tractaries el tema?», afegeix el portaveu. Quant a si informar o no del tema Alastuey creu que cal tractar-lo com un «problema de salut social. És com evitar parlar de violència de gènere o de guerres. És important fer-ho», conclou Alastuey.
Entrevista aquí.
“El 2016, 510 persones van morir per suïcidi a Catalunya, més del doble de les que ho van fer en accident de trànsit. La diferència és que, dels pimers, no se’n parla. Els supervivents a la mort per suïcidi, que avui han fet la seva trobada anual a Barcelona, denuncien, precisament, aquest silenci. En parlem amb Anna Lara sòcia i voluntària de la DSAS, que viure la mort per suïcidi del seu germà Jordi.
Entrevista en aquest enllaç.
El seu fill es va suïcidar fa sis anys. Begoña de Pablo, catalana de 57 anys, té dues edats: una va arribar fins al 14 de desembre de 2012, quan Álex es va llançar al tren. L’altra la viu des de llavors, pegada al telèfon de “Després del Suïcidi-Associació de Supervivents” per a ajudar als enfonsats.
P-Què es pot fer davant un ser estimat amb ideacions suïcides?
R-Portar-ho com més aviat millor a un psiquiatre, un professional. I abraçar-li, tocar-li. Això conforta, perquè potser el que li dius li sona a buit, però el contacte físic sí que ho entén.”
P-Què li grinyola sentir a algú que vol llevar-se la vida?
R-El discurs aquest de: ‘No et preocupis, demà estaràs millor’. Els importa una merda. El demà no existeix per a ells. O és negre.
P-Com tracta el carrer el suïcidi?
R-Amb absolut desconeixement. I amb absoluta por d’enfrontar-se a això encara que qualsevol persona en qualsevol moment pugui morir per suïcidi. Un tabú per por.
Entrevista completa aquí.
La presidenta de ‘Després del Suïcidi’ explica en una entrevista per què Espanya necessita un Pla Nacional de prevenció
Quina és la relació que teniu en l’associació amb els psiquiatres? I amb els metges d’Atenció Primària?
Tenim una relació molt pròxima, som els familiars d’aquells pacients que tot professional sanitari recorda per la seva manera de morir i pes la incomprensió del “per què” ho va fer. És bàsic formar equip amb els psiquiatres i els metges d’Atenció Primària per a secundar tota acció de prevenció i ajudar, junts, a sensibilitzar i detectar signes precoços de la possibilitat de conducta autolítica.
Es necessita un Pla Nacional de Prevenció?
Si, sens dubte. No plantejar-se com un problema de salut la primera causa de mortalitat externa és un desastre per a la nostra societat. L’estigma i el tabú pesa encara massa per a poder plantejar aquest tema trencant creences limitadores i falses que té la població. Tenim el repte de fer molta pedagogia.
Entrevista completa aquí.
Cecilia Borrás considera guaridor i convenient parlar en veu alta d’un tema que fins fa molt poc era innomenable.
-Per què el suïcidi d’un jove provoca culpa en els seus pares? Perquè sempre penses que se t’ha escapat alguna cosa.
-El duel per un fill és indefinit? El duel després del suïcidi d’un fill dura anys, però et reconstrueixes. Si es convertís en indefinit seria un duel patològic. Jo crec que en tres o quatre anys pots haver recompost una vida, sense que el que vas viure et suposi un pes que t’impedeixi gaudir i fer plans. Reconstrueixes una vida. Encara que tens els teus moments durs. Ho has d’acceptar.
Entrevista en aquest enllaç.
Hi ha factors que poden comportar decisions tremendament impulsives», explica Cecilia, psicòloga de formació. «La percepció s’altera i aquestes persones perceben un fet estressant com una cosa extraordinària. Quantes vegades hem discutit amb la nostra parella, hem viscut bastes o hem hagut de canviar el treball. Ells, en un moment puntual, no saben com manejar aquest dolor i busquen una sortida desesperada que el calmi».
«I quin has après en tot aquest temps?» «Que el món és tremendament impredictible. Que, encara que creguem que tot s’enfonsa, tenim una capacitat enorme per a sobreposar-nos.
Entrevista en aquest enllaç.
Fins a quin punt són importants els testimoniatges directes?
-No són importants, són essencials. És així com podem arribar emocionalment a les persones que són víctima, però també acostar-nos a aquelles persones que encara no han tingut l’oportunitat d’escoltar-los.
Poden influir els mitjans en l’estigmatització de les famílies?
-Per parlar del suïcidi en mitjans de comunicació ningú se suïcida. Els mitjans de comunicació ens hauríeu d’ajudar a crear una nova opinió entorn al suïcidi, a poder trencar unes certes creences -arcaiques i antigues- que no responen a la realitat. Els mitjans de comunicació heu de parlar del suïcidi, però parlar-ho bé.
Entrevista en aquest enllaç.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va enviar divendres passat un escrit a la Fiscalia de Catalunya en el qual denuncia 15 continguts d’internet que, al seu judici, inciten a la mort i són susceptibles d’un delicte tipificat en el Codi Penal, el d’inducció al suïcidi, que pot suposar penes de fins a quatre anys de presó.
“Gairebé tots els suïcides han consultat com fer-ho a través d’internet. En molts casos, la família s’ha trobat amb l’historial de cerques o directament amb totes les pàgines esborrades. I per cada suïcidi consumat, hi ha 10 o 15 temptatives, moltes amb conseqüències molt greus”, explica Cecilia Borràs, presidenta de Després del Suicidi.
El president del Consell Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, ha explicat que a les xarxes s’han detectat 15 continguts d’incitació al suïcidi i que els han denunciat a la fiscalia perquè són delictives; també ha afirmat que s’han retirat un blog i un fòrum amb el mateix tipus de discurs.
A més a més, el portaveu de l’Associació Després del Suïcidi – Associació de Supervivents, Carles Alastuey, considera que s’ha de parlar del suïcidi a la societat com a problema de salut per poder prevenir-lo i que s’ha de perseguir els continguts que frivolitzen la mort. Durant la conversa, també hem escoltat el psicòleg Jaume Funes, que ha explicat per què els adolescents són més vulnerables a aquests continguts que inciten a l’autodestrucció física i psicològica.
Programa Els Matins de TV3 en aquest enllaç.