Després del Suïcidi — Associació de Supervivents (DSAS)
Som una associació formada per supervivents i per a supervivents.
En alguns casos, pensem que els altres ens culpen del suïcidi. Per aquest motiu, tendim a negar el que va ocórrer i amaguem sovint els nostres sentiments. Aquesta situació mantinguda durant molt de temps pot empitjorar el nostre procés de dol per suïcidi. És important procurar un suport i que es mantinguin les relacions familiars i d’amistat durant el dol.
El suïcidi és el resultat d’un terrible patiment emocional intern. Ningú vol morir i els que moren per suïcidi tampoc, si haguessin trobat una altra sortida en la seva ment al seu sofriment. Mai s’hauria de classificar un suïcidi en termes de “covardia” o “valentia”, en referència a l’acte en si. Dir, d’altra banda, que la persona morta “era egoista” és potser una gran injustícia, seria invalidar la seva vida per aquest final tan tràgic. No solem culpar de “egoista” a qui va morir per càncer o per una altra malaltia o altres circumstàncies.
La cascada d’emocions i sentiments és intensa, opressora, difícil d’entendre i a vegades de gestionar. És important donar-nos a nosaltres mateixos el permís per a plorar, així com que també el tinguin les persones del nostre entorn. En el dol s’ha de plorar l’absència del nostre ser estimat sense analitzar les raons de la seva mort. Tanmateix, això últim és gairebé impossible en el dol per suïcidi i suposa un cansament psicològic afegit, respecte al procés de dol per una altra mena de morts. Tot supervivent a la mort per suïcidi portem el nostre procés de dol de manera única i personal, independentment de com hagi ocorregut. No existeix un termini concret de temps, cada persona necessita el seu i ha de ser respectat pels altres.
És freqüent el sentiment de vergonya que ens porta a no voler parlar de les circumstàncies de la mort. Alguns de nosaltres necessitem molt temps per a pronunciar la paraula suïcidi.
El sentiment de vergonya i l’estigma sobre el que altres persones pensaran negativament sobre la família o l’entorn pot portar-nos a un sentiment de solitud que fa que evitem la companyia. És normal sentir ràbia i enuig cap a la persona que ens va abandonar i cap a tots els que han pogut contribuir, de forma directament o indirectament, en aquesta acció tan desesperada.
QUÈ FEM?
A la DSAS portem més de 10 anys acompanyant als supervivents d’una mort per suïcido. Ajudant-los i estant al seu costat durant totes les etapes del procés del dol. Duent a terme campanyes, xerrades i esdeveniments per a la conscienciació i prevenció del suïcidi. Més de 10 anys treballant cada dia per a trencar l’estigma del suïcidi amb l’objectiu que tant els governs, les institucions i la societat en general entenguin que el suïcidi és una qüestió de salut pública.
Perquè el suïcidi és una realitat que podem prevenir entre tots.
EXPLICA'NS EN QUÈ ET PODEM AJUDAR
CONTACTA AMB
NOSALTRES
- +34 662 545 199
- +34 666 640 665
- info@dsas.org
Nota: Nuestra atención telefónica es gracias a la colaboración de supervivientes voluntarios. Si no le es posible contactar con la DSAS en el momento que hace la llamada, nos pondremos en contacto con usted a la mayor brevedad. Recuerde que también nos puede escribir un correo electrónico a info@dsas.org
A l’efecte del que s’estableix en el Reglament (UE) 2016/679 i la Llei 34/2002, (LSSICE), l’informem que les dades personals incloses les dades que ens faciliti en aquesta comunicació, formaran part d’un Fitxer titularitat de Després del Suïcidi- Associació de Supervivents (DSAS). Llegir la Política de Protecció de Dades aquí.